Avui ha entrat en vigor la Llei del dret a l'habitatge, aprovada pel Parlament fa uns quatre mesos.

Aquesta nova llei, que deroga l'anterior Llei 24/1991, de l'Habitatge, no canvia les condicions d'obtenció de la cèdula d'habitabilitat. Aquestes quedaran establertes en el nou decret d'habitabilitat, actualment en redacció.

En canvi, estableix (arts. 132 i 133) els requisits exigits pels notaris en cas de transmissió o cessió d'habitatges: pel que fa a la cèdula d'habitabilitat, l'habitatge l'ha de tenir vigent o bé ha de gaudir de qualificació definitiva (en cas d'habitatges amb protecció oficial) o llicència de primera ocupació (en cas de municipis als quals la Generalitat hagi delegat l'atorgament de cèdules d'habitabilitat).

En les transmissions d'habitatges que no siguin de nova construcció, els adquirents poden exonerar d'aquesta obligació al transmetent, sempre que per mitjà d'un informe emès per un tècnic competent s'acrediti que l'habitatge pot obtenir la cèdula d'habitabilitat després de l'execució de les obres de rehabilitació.

La normativa anterior ja establia la obligatorietat de disposar de cèdula d'habitabilitat per a poder vendre el pis, però no establia mecanismes de control, responsabilitats ni sancions, pel qual en moltes ocasions no s'exigia.

La Direcció General de Qualitat de l'Edificació i Rehabilitació de l'Habitatge de la Generalitat de Catalunya ha signat diversos protocols de col·laboració amb vàries entitats vinculades al sector per a col·laborar en els treballs de preparació i posterior seguiment d'una normativa d'habitabilitat per als habitatges de nova construcció a Catalunya, que modificarà el que estableix el Decret 259/2003. Es pretén adaptar la normativa a les demandes socials actuals, a les noves normatives tècniques (principalment, el Codi Tècnic de l'Edificació), i a les exigències d'estalvi energètic i sostenibilitat.

El Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat avui la nova Llei del dret a l'habitatge per 69 vots a favor (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA), 57 en contra (CiU i el PPC) i 3 abstencions (Grup Mixt). La Llei entrarà en vigor al cap de tres mesos d'haver-se publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta iniciativa regula el dret a l'habitatge. Així, estableix el conjunt d'actuacions, drets i obligacions dels agents implicats en el sector i assigna competències en la matèria; defineix les polítiques d'habitatge i els instruments de planificació i programació; fixa els paràmetres de qualitat i d'accessibilitat dels habitatges i les mesures per garantir-ne el bon ús, la conservació i la rehabilitació; estableix mesures de protecció dels consumidors i usuaris d'habitatges i de transparència del mercat immobiliari; defineix els drets, deures i criteris per a la promoció, construcció, transacció i administració d'habitatges; estableix el règim jurídic i les condicions d'adjudicació i control dels habitatges de protecció oficial, i en regula la provisió, i estableix mesures d'intervenció administrativa i el règim sancionador.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha intervingut en nom del Govern en el debat final de la Llei, i la diputada Dolors Clavell ha presentat, com a relatora, el treball dut a terme en comissió. En representació dels grups han intervingut Carles Sala (CiU), Roberto Labandera (PSC-CpC), Pere Aragonès (ERC), Ángeles Olano (PPC), Dolors Clavell (ICV-EUiA) i Albert Rivera (Grup Mixt).

Representants de diverses entitats i institucions vinculades a aquest sector han seguit el debat des de la llotja, com el tinent d'alcalde d'Habitatge i Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon García-Bragado, i el president de l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Barcelona, Enric Reyna.

Font: Parlament de Catalunya.

El Decret 259/2003 és la norma vigent que fixa els requisits mínims d'habitabilitat. Pel que fa als habitatges de segona mà, exigeix unes dimensions mínimes en quant a superfície útil mínima de l'habitatge i, addicionalment, per a les peces que la composen.

La superfície útil interior mínima de l'habitatge és de 20 metres quadrats. Únicament s'admeten habitatges amb una superfície construïda de 15 metres quadrats si aquests han estat construïts abans de l'any 1983 i sempre i quant hagin obtingut una cèdula d'habitabilitat amb anterioritat.

Pel que fa a les dimensions, cal que l'habitatge disposi d'una sala. Pot comptar-se com a sala qualsevol espai que tingui una superfície útil no inferior a 10 metres quadrats (si conté l'equip obligatori de cuina, 14 metres quadrats), sense cap estrangulament inferior a 1,4 metres, i una altura mitjana de 2,20 metres. Ha d'admetre la inscripció d'un quadrat de 2,40 per 2,40 metres i cal que disposi d'una obertura a façana o pati que tingui una superfície mínima d'obertura de 0,80 metres quadrats, comptats entre 0,80 i 2,00 metres d'altura.

El decret fixa també dimensions mínimes per a les habitacions, si bé no s'exigeix un nombre mínim d'aquestes per a obtenir la cèdula.

Aquests són els requisits en quant a dimensions que regeixen alhora d'obtenir la cèdula d'habitabilitat de segona ocupació. Els requisits per als habitatges de nova construcció són més estrictes.

L'onzena edició del Barcelona Meeting Point s'ha inaugurat avui. El Barcelona Meeting Point és la fira immobiliaria més important de les celebrades a Espanya. L'edició anterior va acollir més de dues-centes mil visites. Amb tot, la conjuntura actual del mercat immobiliari ha canviat sensiblement, de manera que la desacceleració actual fa que el sector aposti per temes anteriorment secundaris, com ara la sostenibilitat o els mercats immobiliaris estrangers.

Aquesta fira ha rebut crítiques pel caràcter exclusivament comercial de la mostra, adduint la falta de perspectiva social de la problemàtica de l'habitatge. Enguany s'han organitzat diverses conferències que aborden aquesta problemàtica, i en general, s'ha potenciat l'aspecte discursiu mitjançant l'articulació d'un Symposium.

Més d'una trentena d'agents i actors relacionats amb l'habitatge i el Govern català han signat el Pacte Nacional per a l'Habitatge, l'instrument que ha de permetre donar solució als problemes més immediats que presenta en aquests moments l'habitatge a Catalunya.

Pel que fa a la cèdula d'habitabilitat, el Pacte preveu l'aprovació del nou Decret de condicions d'Habitabilitat (article 115), a part d'establir que 'la Generalitat, conjuntament amb els col·legis de notaris i de registradors, els col·legis d'administradors de finques i els col·legis d'agents immobiliaris, es comprometen a controlar la compravenda i el lloguer de locals que no tenen cèdula d'habitabilitat com a habitatge' (article 118).

En quant als canvis d'ús de local o oficina a habitatge, si bé no estableix mesures concretes pel mercat en general, l'article 98 fixa que 'Els ajuntaments es comprometen a estudiar la modificació de les ordenances municipals per tal que els locals comercials (baixos o entresòls sense rendibilitat econòmica), que puguin obtenir la cèdula d'habitabilitat, puguin canviar a ús residencial, per destinar-los a habitatge principal amb qualificació d'habitatge amb protecció oficial, o a lloguer mitjançant la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social, o la Xarxa de Lloguer Jove, sense contradir les densitats màximes que preveu el planejament'.

L'acord permetrà la mobilització de sòl per construir 250.000 habitatges amb protecció oficial, l'inici d'obres o construcció de 160.000 habitatges amb protecció oficial més, especialment per a joves que s'han d'emancipar, i mobilitzar i posar en el mercat 62.000 habitatges del parc desocupat.

Pel que fa a la millora del parc existent, el Pacte es compromet a rehabilitar i millorar 300.000 habitatges i concedir ajuts per a la instal·lació de 10.000 ascensors i itineraris practicables, a millorar la sostenibilitat i impulsar la innovació en la construcció.

En el vessant més social, el Pacte es planteja millorar l'allotjament de la gent gran i de les persones amb diversitat funcional, prevenir l'exclusió social residencial i eradicar l'assetjament immobiliari, el fenomen dels sense sostre, la sobreocupació i l'infrahabitatge.

El govern ha admès aquestes últimes setmanes algunes reclamacions de promotors i constructors i, per tant, ha rebaixat alguns punts del projecte inicial. Originalment s'obligava a destinar el 20% del sòl a habitatge protegit en totes les promocions privades de més de dos mil metres quadrats. Ara, després de l'acord amb l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis (ACPE) seran cinc mil metres quadrats i no dos mil. Pràcticament no es realitzen promocions d'aquesta magnitud, almenys als municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Un altre punt que s'ha modificat és el de la solidaritat urbana. L'article inicial fixava que tots els municipis de més de tres mil habitants tenien l'obligació de disposar d'un 15% d'habitatge protegit en un termini de vint anys. La redacció final sols afecta els municipis de més de cinc mil habitants.

Els dos sindicats majoritaris a Catalunya, Comissions Obreres i la UGT, s'afegiran al pacte, malgrat alguns recels. UGT considera que el pacte és insuficient, especialment en aspectes com la reserva de sòl per a habitatge protegit i els pisos públics de lloguer. El sindicat, a més, desvincula el suport al Pacte Nacional al de la llei, perquè no accepta el termini de noranta anys que la normativa preveu per a l'habitatge protegit.

Tant el PP com CiU han anunciat que portaran el projecte de llei de l'habitatge al Consell Consultiu, per acabar amb l'article 42.6 que preveu el lloguer forçós.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publica avui l'Ordre MAH/321/2007, de 24 de juliol, per la qual es dóna publicitat a la relació de les taxes vigents que gestiona el Departament de Medi Ambient i Habitatge. Entre d'altres, inclou les taxes per l'expedició de la cèdula d'habitabilitat dels habitatges de segona ocupació. Aquesta taxa és inclosa al preu del nostre servei complet de certificació i tramitació de la cèdula d'habitabilitat.

L'increment, de 10 cèntims d'euro (de manera que la taxa queda fixada en 5,50 euros) suposa un augment de tan sols l'1,85%, i serà assumit íntegrament per Cedulahabitabilitat.net, de manera que el preu de la certificació i tramitació completa de la cèdula d'habitabilitat es manté invariable.

Des d'avui es restableix l'horari normal dels nostres serveix. Durant el mes d'Agost s'han realitzat les inspeccions exclusivament en horari de jornada intensiva.

Durant aquest mes hem estat realitzant millores a la pàgina web i en la nostra organització que s'aniran incorporant progressivament. L'objectiu d'aquests canvis és aconseguir una millor atenció al client i augmentar la informació disponible a la web, gràcies al manteniment d'un blog de notícies sobre la cèdula d'habitabilitat.

En un acte celebrat avui al departament de Medi Ambient i Habitatge, la Directora General ha presentat als mitjans de comunicació els grans trets definitoris del que ha de ser el pacte sectorial de l'habitatge.

Recentment, diverses informacions fan pensar que aquest s'intentarà consensuar amb els diversos agents que hi intervenen, per tal de dotar el Pacte d'una major operativitat i incidència real sobre la problemàtica de l'habitatge a Catalunya.

Com és sabut, tan sols poden obtenir cèdula d'habitabilitat aquells immobles que estiguin registrats com a habitatges. En els altres casos, cal aconseguir prèviament el canvi d'ús.

El canvi d'ús, com es coneix col·loquialment la llicència d'obres majors per al canvi d'ús d'un local a habitatge, és una llicència municipal. Es regeix, per tant, per unes normatives específiques, d'àmbit municipal, de manera que per aconseguir-la cal complir una sèrie de requisits, a part dels fixats pel decret d'habitabilitat.

Partint de l'experiència amb què comptem en l'àmbit de les cèdules d'habitabilitat, ampliem els nostres serveis amb la llicència de canvi d'ús.

Hem preparat una web informativa independent, www.canvidus.net, que anirem ampliant progressivament.

L'article 12, Regularització, del decret 259/2003, de 21 de octubre, sobre requisits mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges i de la cèdula d'habitabilitat, fixa un calendari progressiu pel que s'estableix la obligatorietat de disposar de cèdula d'habitabilitat vàlida per a tot el parc d'habitatges de Catalunya.

Ahir va entrar en vigor el primer pas, de manera que tots els habitatges construïts abans de 1960 han de tenir cèdula d'habitabilitat, independentment de que calgui o no per a qualsevol altra gestió. L'objectiu d'aquesta mesura, que ha de culminar l'1 de gener de 2014 amb tot el parc d'habitatges amb cèdula d'habitabilitat vàlida, és regularitzar el conjunt dels habitatges de Catalunya assegurant uns mínims d'habitabilitat, també per als habitatges que no són objecte de venda, lloguer o alteracions en els contractes de subministraments. En efecte, fins ahir a qualsevol habitatge, per antiga que fos, tan sols se li exigia la cèdula d'habitabilitat si es produïen canvis en la seva titularitat, però mai si això no succeïa.

D'aquesta manera es pretén que la cèdula d'habitabilitat vagi adquirint un caràcter universal en el parc d'habitatges de Catalunya.