Passats sis mesos des de la seva publicació al DOGC, avui divendres 9 d'octubre entra en vigor el nou decret d'habitabilitat, el decret 55/2009, de 7 d'abril, sobre les condicions d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat.

En els últims mesos, hem publicat diversos articles al nostre blog de notícies sobre les cèdules d'habitabilitat, on analitzàvem els principals canvis que aquest nou decret introdueix en l'habitatge de segona mà.

Així, a l'article sobre l'alçada lliure mínima al nou decret d'habitabilitat, comentàvem que, si bé el nou decret d'habitabilitat estableix uns requisits per a la obtenció de la cèdula d'habitabilitat de segona ocupació molt similars als del decret que deroga, hi introdueix alguns canvis, i un dels més significatius és el relatiu a l'alçada lliure mínima, que ara s'estableix per primera vegada en 1,90 metres. En general, es pot entendre que aquesta alçada mínima és més permissiva que la regulació anterior, basada en una alçada mitjana mínima, de 2,10 metres.

En canvi, a l'article sobre les ventilacions mínimes al nou decret d'habitabilitat comentàvem que aquestes s'incrementen sensiblement, si bé és cert que les anteriorment vigents eren manifestament insuficients.

Finalment, a l'últim article d'aquesta sèrie comentàvem que amb el nou decret passa a ser obligatori tenir cèdula per a tots els habitatges, amb independència de l'any de construcció i de si aquesta es necessita o no per a fer alguna gestió.

A part d'aquesta tasca de difusió que hem fet a través de la nostra web, tots els nostres tècnics s'han format sobre el contingut i les novetats del nou decret. Totes aquestes mesures van encaminades a assegurar que l'entrada en vigor del nou decret no suposarà cap disfunció en el nostre servei de certificació i tramitació de la cèdula d'habitabilitat per a habitatges de segona mà.

El nou decret d'habitabilitat, que entrarà en vigor la setmana vinent, estableix al seu article 8.1 que tots els habitatges han de disposar de cèdula d'habitabilitat, de conformitat amb aquest Decret. L'anterior decret establia un període de transició, que hauria hagut d'acabar l'any 2014, per tal que tots els habitatges anessin adquirint progressivament la cèdula d'habitabilitat, de manera que en funció de l'any de construcció de l'immoble era obligatori (o no) tenir la cèdula d'habitabilitat vigent, amb independència que es necessités per a determinades circumstàncies (comprar o vendre l'habitatge, empadronar-se, donar d'alta o cambiar els contractes de subministraments, etc.).

Amb aquest canvi normatiu passa a ser obligatori tenir la cèdula d'habitabilitat vigent per a tots els habitatges, amb independència de la data de construcció de l'immoble. És a dir, tot el parc immobiliari residencial de Catalunya haurà de tenir cèdula d'habitabilitat a partir del proper 9 d'octubre de 2009.

L'entrada en vigor del decret 55/2009, de 7 d'abril, sobre les condicions d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat suposarà una transformació molt important en la normativa que ve regulant les cèdules d'habitabilitat, que data de 2003, i tindrà una especial incidència en els habitatges de nova construcció. Pel que fa als habitatges usats (o de segona ocupació, com els anomena el Decret), aquests canvis seran menys significatius: afectaran principalment a l'altura lliure mínima de les peces i a les superfícies mínimes de ventilació.

En aquest sentit, l'entrada en vigor del nou decret d'habitabilitat suposarà un increment de la dimensió mínima de la obertura de ventilació dels dormitoris, que es passa dels 0,20 m² que fixava l'anterior decret, a exigir-se una obertura mínima de 0,40 m². Abans, si es disposava d'una finestra quadrada d'uns 45 cm de costat ja es complia amb aquest requisit de ventilació mínima. A partir del proper dia nou d'octubre caldrà que aquesta hipotètica finestra mesuri uns 65 cm per cada costat. Es tracta d'un increment notable que ve a modificar un criteri excessivament laxe, atès que les dimensions anteriorment vigents no permetien assegurar una adequada ventilació del dormitori.

També es modifica el criteri per considerar adequada la ventilació de les sales: si bé es mantenen les mateixes dimensions mínimes, ara s'exigirà als patis de parcel·la una dimensió mínima de 4 m² per tal que hi pugui ventilar una peça amb la condició de sala.

Si bé tots dos canvis són importants, el que tindrà majors conseqüències de cara a condicionar o fins i tot impedir la obtenció d'una cèdula de segona ocupació serà aquesta segona modificació: com és sabut, el decret estableix els requisits mínims per a la obtenció de la cèdula d'habitabilitat, i aquesta tan sols es pot obtenir si l'immoble disposa del programa mínim d'habitatge, compost per una sala, una cuina (o bé una sala-cuina) i un bany. Per tant, no és imprescindible que l'immoble disposi de cap habitació, de manera que si les habitacions d'un hipotètic habitatge no compleixen amb el requisit dels 40 cm² de ventilació, si la sala, la cuina i el bany compleixen amb els requisits mínims respectius, l'habitatge obtindrà igualment la cèdula, amb l'única conseqüència que la peça sense els 40 cm² de ventilació no computarà com a dormitori, sinó com a "altra peça".

Aquests canvis referents a la ventilació de les peces, junt amb la modificació de l'altura lliure mínima i la nova obligació de disposar d'elements protectors o baranes resistents als cops pels desnivells majors a 0,60 m són les modificacions més significatives introduïdes pel nou decret en quant a exigències mínimes d'habitabilitat per als habitatges usats.

El nou decret d'habitabilitat, que entrarà en vigor el proper 9 d'octubre, introdueix alguns canvis en els requisits per a la obtenció de la cèdula d'habitabilitat de segona ocupació. Si bé aquests canvis no són radicals, poden incidir significativament en la possibilitat d'obtenir la cèdula per a determinats immobles.

En aquest sentit, destaca el canvi en quant a alçada lliure mínima. L'anterior decret d'habitabilitat establia un valor mínim mitjà de l'alçada lliure, 2,20 m. El nou decret fixa únicament l'altura de 1,90 m com a altura mínima a partir de la qual es pot computar la superfície útil:

Superfície útil interior: és la superfície compresa dins el perímetre definit per la cara interna dels tancaments de cada espai habitable. Del còmput de superfície útil, en quedarà exclosa la superfície ocupada pels tancaments interiors de l'habitatge [...] així com les superfícies de les zones amb una alçada lliure inferior a 1,90 m.

Aquest canvi és especialment significatiu per als habitatges antics amb forjats de biguetes i revoltons, i pels que tot i tenir un acabat inferior pla, tenien una alçada lliure inferior a 2,20 m. En aquest últim cas, amb l'entrada en vigor del nou decret d'habitabilitat, es permetrà que molts immobles antics (a Barcelona, molts dels situats a Ciutat Vella i a entreplantes de l'Eixample) obtinguin la cèdula d'habitabilitat, quan abans no podien fer-ho.

Aquest nou decret, de la tramitació del qual us hem anat informant, substituirà el vigent Decret 259/2003, de 21 d'octubre, sobre requisits mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges i de la cèdula d'habitabilitat, als sis mesos de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat. És a dir, fins el 9 d'octubre continuarà vigent el decret de 2003.

L'article 12, Regularització, del decret 259/2003, de 21 de octubre, sobre requisits mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges i de la cèdula d'habitabilitat, fixa un calendari progressiu pel que s'estableix la obligatorietat de disposar de cèdula d'habitabilitat vàlida per a tot el parc d'habitatges de Catalunya.

Ahir va entrar en vigor el segon tram, de manera que tots els habitatges construïts abans de 1971 han de tenir cèdula d'habitabilitat, independentment de que calgui o no per a qualsevol altra gestió. L'objectiu d'aquesta mesura, que ha de culminar l'1 de gener de 2014 amb tot el parc d'habitatges amb cèdula d'habitabilitat vàlida, és regularitzar el conjunt dels habitatges de Catalunya assegurant uns mínims d'habitabilitat, també per als habitatges que no són objecte de venda, lloguer o alteracions en els contractes de subministraments. En efecte, fins que es va començar a implantar aquesta mesura, ara fa dos anys, tan sols s'exigia la cèdula d'habitabilitat als habitatges en els quals es produïen canvis de titular o ocupant, però mai si això no succeïa, amb independència de l'antiguitat de l'immoble.

D'aquesta manera es pretén que la cèdula d'habitabilitat vagi adquirint un caràcter universal en el parc d'habitatges de Catalunya.

Dos veïns del número 6 del carrer de Salou, a Sants, denuncien que l'ex-propietari de les seves vivendes, ubicades en una antiga fàbrica, els va vendre els pisos sense els serveis bàsics, com l'aigua, i també sense cèdula d'habitabilitat. L'ex-propietari simplement va pintar els immobles i algunes portes i hi va instal.lar les cuines i els banys, tot sense comptar amb el permís d'obres, segons va confirmar posteriorment el districte. Pocs mesos després, els nous propietaris van descobrir que la instal·lació d'aigua no estava completa (falta la connexió a les canonades generals), que la xarxa elèctrica tenia deficiències i no havia estat provada, i que l'edifici presentava greus problemes d'humitats, que es van estendre ràpidament per totes les parets.

Amb l'entrada en vigor de la Llei del dret a l'habitatge, el 9 d'abril de 2008, es van establir mecanismes que han fet que l'antiga prohibició de vendre habitatges sense cèdula d'habitabilitat s'apliqui d'una manera molt més estricta. De fet, la notícia publicada avui per El Periódico parteix d'una compra-venda realitzada anteriorment a l'entrada en vigor d'aquesta llei.

Si bé en moltes ocasions els mateixos compradors veuen el requisit de la cèdula d'habitabilitat com un impediment més per a aconseguir comprar el seu habitatge, el fet és que la cèdula és l'únic document que acredita tant la correcta configuració física de l'habitatge com la legalitat de la seva implantació.

Moltes de les mesures contingudes a la llei del dret a l'habitatge estaven encamindades a difondre i dotar d'una major transparencia els processos vinculats amb l'obtenció d'ajuts per a l'adquisició d'habitatges i amb l'adjudicació d'habitatges protegits. Incidint en aquesta línia, la Generalitat ha impulsat amb diversos ajuntament la creació de centres que no només estan destinats a informar, sino també a la tramitació de moltes de les sol·licituds i gestions relacionades amb l'habitatge. Així, en aquests centres, que reben el nom d'Oficina Local d'Habitatge, s'ofereix informació genèrica, per exemple sobre la tipologia d'ajuts, i també informacions més concretes, per exemple sobre el lloguer d'un pis en un barri determinat de la ciutat o l'oferta de futures promocions d'habitatge protegit. També es permet realitzar alguns tràmits. Entre ells, la presentació de la sol·licitud de la cèdula d'habitabilitat, pel qual cal haver obtingut el certificat d'habitabilitat que nosaltres oferim.

Entre les poblacions que compten amb aquestes oficines hi ha Badalona, Cornellà, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, entre otras, entre d'altes. Això significa que, si voleu estalviar-vos la diferència de preu entre la certificació d'habitabilitat i la certificació i tramitació completa, i sempre per a qualsevol habitatge situat en aquests municipis, ja no caldrà desplaçar-se fins a Barcelona: n'hi haurà prou amb dirigir-se a l'OLH de cada municipi i lliurar-hi el certificat d'habitabilitat que nosaltres us haurem emès prèviament, i que ja inclou la sol·licitud.

L'Ajuntament de Barcelona iniciarà el proper mes de setembre una campanya adreçada als propietaris de pisos buits per llogar-lo a un preu assequible amb l'objectiu de facilitar l'accés a l'habitatge a joves d'entre 18 i 35 anys, segons ha informat avui el Consistori en un comunicat.

Els pisos es arrendar mitjançant la borsa d'habitatge de lloguer social de Barcelona i la borsa jove d'habitatge, i l'ajuntament oferirà subvencions de fins a 6.000 euros a fons perdut per obres de rehabilitació, assegurances de caució i multirisc, assessorament tècnic i jurídic gratuït i servei gratuït de gestió del lloguer.

Per poder participar en les bosses, els pisos no han de superar els 120 m quadrats, tenir la cèdula d'habitabilitat o estar en condicions d'obtenir-la i ser llogats per un període mínim de cinc anys.

La campanya es farà mitjançant anuncis als mitjans de comunicació i la distribució de fulletons.

El Pacte Nacional de l'Habitatge i la Llei del dret a l'habitatge aprovats darrerament preveuen la renovació de diverses normes que afecten l'habitatge a Catalunya. De totes elles, la que possiblement té un efecte més directe sobre la població és aquest nou Decret sobre les condicions d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat, atès que incideix directament en la configuració dels futurs habitatges de nova construcció i en les condicions que han de reunir els habitatges existents per a poder continuar considerant-se habitables.

Pel que fa als habitatges de segona ocupació (tots aquells que no siguin de nova construcció), els canvis més significatius introduïts respecte l'actual Decret sobre requisits mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges i de la cèdula d'habitabilitat (d'octubre de 2003), són els següents:

• On hi hagi un desnivell superior a 0,60 m. s'haurà de disposar d'elements protectors o baranes resistents als cops.
• Com passava abans, s'admeten habitatges amb una superfície útil mínima de entre 15 m2 i 20 m2 que hagin estat construïts amb llicència d'obres sol·licitada abans de l'1 de febrer de 1984 i que disposin de cèdula d'habitabilitat vigent obtinguda abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret. Però quan entri en vigor el nou decret, aquesta cèdula caducarà en el moment en que es produeixi, per qualsevol títol, la transmissió de la propietat o de la possessió d'aquests habitatges, i no podran tornar a obtenir cèdula d'habitabilitat. Al decret 259/2003 aquesta situació es podia renovar indefinidament i no caducava amb la transmissió de la propietat o de la possessió.
• Les alçades lliures mínimes no canvien, però si el sostre està format per biguetes i revoltons l'alçada es mesurarà sempre des de sota bigueta fins el paviment acabat. Amb aquest tipus de sostre, en la sala i habitacions els 2,20m. requerits podran minorar-se en un 2%. Fins ara es comptava la mitjana de l'altura lliure.
• Pel que fa a les sales, si la seva obertura és a través d'un pati de parcel·la, aquest no tindrà una superfície en planta inferior a 4 m2: Al decret 259/2003 actualment vigent no existia aquesta condició.

L'Avantprojecte introdueix també modificacions substancials en quant a les condicions d'habitabilitat per als habitatges de nova construcció. Des de Cedulahabitabilitat.net farem un seguiment del tràmit parlamentari d'aquest decret, analitzant els canvis que s'hi introduiran.

Avui ha entrat en vigor la Llei del dret a l'habitatge, aprovada pel Parlament fa uns quatre mesos.

Aquesta nova llei, que deroga l'anterior Llei 24/1991, de l'Habitatge, no canvia les condicions d'obtenció de la cèdula d'habitabilitat. Aquestes quedaran establertes en el nou decret d'habitabilitat, actualment en redacció.

En canvi, estableix (arts. 132 i 133) els requisits exigits pels notaris en cas de transmissió o cessió d'habitatges: pel que fa a la cèdula d'habitabilitat, l'habitatge l'ha de tenir vigent o bé ha de gaudir de qualificació definitiva (en cas d'habitatges amb protecció oficial) o llicència de primera ocupació (en cas de municipis als quals la Generalitat hagi delegat l'atorgament de cèdules d'habitabilitat).

En les transmissions d'habitatges que no siguin de nova construcció, els adquirents poden exonerar d'aquesta obligació al transmetent, sempre que per mitjà d'un informe emès per un tècnic competent s'acrediti que l'habitatge pot obtenir la cèdula d'habitabilitat després de l'execució de les obres de rehabilitació.

La normativa anterior ja establia la obligatorietat de disposar de cèdula d'habitabilitat per a poder vendre el pis, però no establia mecanismes de control, responsabilitats ni sancions, pel qual en moltes ocasions no s'exigia.

La Direcció General de Qualitat de l'Edificació i Rehabilitació de l'Habitatge de la Generalitat de Catalunya ha signat diversos protocols de col·laboració amb vàries entitats vinculades al sector per a col·laborar en els treballs de preparació i posterior seguiment d'una normativa d'habitabilitat per als habitatges de nova construcció a Catalunya, que modificarà el que estableix el Decret 259/2003. Es pretén adaptar la normativa a les demandes socials actuals, a les noves normatives tècniques (principalment, el Codi Tècnic de l'Edificació), i a les exigències d'estalvi energètic i sostenibilitat.

El Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat avui la nova Llei del dret a l'habitatge per 69 vots a favor (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA), 57 en contra (CiU i el PPC) i 3 abstencions (Grup Mixt). La Llei entrarà en vigor al cap de tres mesos d'haver-se publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta iniciativa regula el dret a l'habitatge. Així, estableix el conjunt d'actuacions, drets i obligacions dels agents implicats en el sector i assigna competències en la matèria; defineix les polítiques d'habitatge i els instruments de planificació i programació; fixa els paràmetres de qualitat i d'accessibilitat dels habitatges i les mesures per garantir-ne el bon ús, la conservació i la rehabilitació; estableix mesures de protecció dels consumidors i usuaris d'habitatges i de transparència del mercat immobiliari; defineix els drets, deures i criteris per a la promoció, construcció, transacció i administració d'habitatges; estableix el règim jurídic i les condicions d'adjudicació i control dels habitatges de protecció oficial, i en regula la provisió, i estableix mesures d'intervenció administrativa i el règim sancionador.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha intervingut en nom del Govern en el debat final de la Llei, i la diputada Dolors Clavell ha presentat, com a relatora, el treball dut a terme en comissió. En representació dels grups han intervingut Carles Sala (CiU), Roberto Labandera (PSC-CpC), Pere Aragonès (ERC), Ángeles Olano (PPC), Dolors Clavell (ICV-EUiA) i Albert Rivera (Grup Mixt).

Representants de diverses entitats i institucions vinculades a aquest sector han seguit el debat des de la llotja, com el tinent d'alcalde d'Habitatge i Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon García-Bragado, i el president de l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Barcelona, Enric Reyna.

Font: Parlament de Catalunya.

El Decret 259/2003 és la norma vigent que fixa els requisits mínims d'habitabilitat. Pel que fa als habitatges de segona mà, exigeix unes dimensions mínimes en quant a superfície útil mínima de l'habitatge i, addicionalment, per a les peces que la composen.

La superfície útil interior mínima de l'habitatge és de 20 metres quadrats. Únicament s'admeten habitatges amb una superfície construïda de 15 metres quadrats si aquests han estat construïts abans de l'any 1983 i sempre i quant hagin obtingut una cèdula d'habitabilitat amb anterioritat.

Pel que fa a les dimensions, cal que l'habitatge disposi d'una sala. Pot comptar-se com a sala qualsevol espai que tingui una superfície útil no inferior a 10 metres quadrats (si conté l'equip obligatori de cuina, 14 metres quadrats), sense cap estrangulament inferior a 1,4 metres, i una altura mitjana de 2,20 metres. Ha d'admetre la inscripció d'un quadrat de 2,40 per 2,40 metres i cal que disposi d'una obertura a façana o pati que tingui una superfície mínima d'obertura de 0,80 metres quadrats, comptats entre 0,80 i 2,00 metres d'altura.

El decret fixa també dimensions mínimes per a les habitacions, si bé no s'exigeix un nombre mínim d'aquestes per a obtenir la cèdula.

Aquests són els requisits en quant a dimensions que regeixen alhora d'obtenir la cèdula d'habitabilitat de segona ocupació. Els requisits per als habitatges de nova construcció són més estrictes.

L'onzena edició del Barcelona Meeting Point s'ha inaugurat avui. El Barcelona Meeting Point és la fira immobiliaria més important de les celebrades a Espanya. L'edició anterior va acollir més de dues-centes mil visites. Amb tot, la conjuntura actual del mercat immobiliari ha canviat sensiblement, de manera que la desacceleració actual fa que el sector aposti per temes anteriorment secundaris, com ara la sostenibilitat o els mercats immobiliaris estrangers.

Aquesta fira ha rebut crítiques pel caràcter exclusivament comercial de la mostra, adduint la falta de perspectiva social de la problemàtica de l'habitatge. Enguany s'han organitzat diverses conferències que aborden aquesta problemàtica, i en general, s'ha potenciat l'aspecte discursiu mitjançant l'articulació d'un Symposium.

Més d'una trentena d'agents i actors relacionats amb l'habitatge i el Govern català han signat el Pacte Nacional per a l'Habitatge, l'instrument que ha de permetre donar solució als problemes més immediats que presenta en aquests moments l'habitatge a Catalunya.

Pel que fa a la cèdula d'habitabilitat, el Pacte preveu l'aprovació del nou Decret de condicions d'Habitabilitat (article 115), a part d'establir que 'la Generalitat, conjuntament amb els col·legis de notaris i de registradors, els col·legis d'administradors de finques i els col·legis d'agents immobiliaris, es comprometen a controlar la compravenda i el lloguer de locals que no tenen cèdula d'habitabilitat com a habitatge' (article 118).

En quant als canvis d'ús de local o oficina a habitatge, si bé no estableix mesures concretes pel mercat en general, l'article 98 fixa que 'Els ajuntaments es comprometen a estudiar la modificació de les ordenances municipals per tal que els locals comercials (baixos o entresòls sense rendibilitat econòmica), que puguin obtenir la cèdula d'habitabilitat, puguin canviar a ús residencial, per destinar-los a habitatge principal amb qualificació d'habitatge amb protecció oficial, o a lloguer mitjançant la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social, o la Xarxa de Lloguer Jove, sense contradir les densitats màximes que preveu el planejament'.

L'acord permetrà la mobilització de sòl per construir 250.000 habitatges amb protecció oficial, l'inici d'obres o construcció de 160.000 habitatges amb protecció oficial més, especialment per a joves que s'han d'emancipar, i mobilitzar i posar en el mercat 62.000 habitatges del parc desocupat.

Pel que fa a la millora del parc existent, el Pacte es compromet a rehabilitar i millorar 300.000 habitatges i concedir ajuts per a la instal·lació de 10.000 ascensors i itineraris practicables, a millorar la sostenibilitat i impulsar la innovació en la construcció.

En el vessant més social, el Pacte es planteja millorar l'allotjament de la gent gran i de les persones amb diversitat funcional, prevenir l'exclusió social residencial i eradicar l'assetjament immobiliari, el fenomen dels sense sostre, la sobreocupació i l'infrahabitatge.

El govern ha admès aquestes últimes setmanes algunes reclamacions de promotors i constructors i, per tant, ha rebaixat alguns punts del projecte inicial. Originalment s'obligava a destinar el 20% del sòl a habitatge protegit en totes les promocions privades de més de dos mil metres quadrats. Ara, després de l'acord amb l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis (ACPE) seran cinc mil metres quadrats i no dos mil. Pràcticament no es realitzen promocions d'aquesta magnitud, almenys als municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Un altre punt que s'ha modificat és el de la solidaritat urbana. L'article inicial fixava que tots els municipis de més de tres mil habitants tenien l'obligació de disposar d'un 15% d'habitatge protegit en un termini de vint anys. La redacció final sols afecta els municipis de més de cinc mil habitants.

Els dos sindicats majoritaris a Catalunya, Comissions Obreres i la UGT, s'afegiran al pacte, malgrat alguns recels. UGT considera que el pacte és insuficient, especialment en aspectes com la reserva de sòl per a habitatge protegit i els pisos públics de lloguer. El sindicat, a més, desvincula el suport al Pacte Nacional al de la llei, perquè no accepta el termini de noranta anys que la normativa preveu per a l'habitatge protegit.

Tant el PP com CiU han anunciat que portaran el projecte de llei de l'habitatge al Consell Consultiu, per acabar amb l'article 42.6 que preveu el lloguer forçós.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publica avui l'Ordre MAH/321/2007, de 24 de juliol, per la qual es dóna publicitat a la relació de les taxes vigents que gestiona el Departament de Medi Ambient i Habitatge. Entre d'altres, inclou les taxes per l'expedició de la cèdula d'habitabilitat dels habitatges de segona ocupació. Aquesta taxa és inclosa al preu del nostre servei complet de certificació i tramitació de la cèdula d'habitabilitat.

L'increment, de 10 cèntims d'euro (de manera que la taxa queda fixada en 5,50 euros) suposa un augment de tan sols l'1,85%, i serà assumit íntegrament per Cedulahabitabilitat.net, de manera que el preu de la certificació i tramitació completa de la cèdula d'habitabilitat es manté invariable.

Des d'avui es restableix l'horari normal dels nostres serveix. Durant el mes d'Agost s'han realitzat les inspeccions exclusivament en horari de jornada intensiva.

Durant aquest mes hem estat realitzant millores a la pàgina web i en la nostra organització que s'aniran incorporant progressivament. L'objectiu d'aquests canvis és aconseguir una millor atenció al client i augmentar la informació disponible a la web, gràcies al manteniment d'un blog de notícies sobre la cèdula d'habitabilitat.

En un acte celebrat avui al departament de Medi Ambient i Habitatge, la Directora General ha presentat als mitjans de comunicació els grans trets definitoris del que ha de ser el pacte sectorial de l'habitatge.

Recentment, diverses informacions fan pensar que aquest s'intentarà consensuar amb els diversos agents que hi intervenen, per tal de dotar el Pacte d'una major operativitat i incidència real sobre la problemàtica de l'habitatge a Catalunya.

Com és sabut, tan sols poden obtenir cèdula d'habitabilitat aquells immobles que estiguin registrats com a habitatges. En els altres casos, cal aconseguir prèviament el canvi d'ús.

El canvi d'ús, com es coneix col·loquialment la llicència d'obres majors per al canvi d'ús d'un local a habitatge, és una llicència municipal. Es regeix, per tant, per unes normatives específiques, d'àmbit municipal, de manera que per aconseguir-la cal complir una sèrie de requisits, a part dels fixats pel decret d'habitabilitat.

Partint de l'experiència amb què comptem en l'àmbit de les cèdules d'habitabilitat, ampliem els nostres serveis amb la llicència de canvi d'ús.

Hem preparat una web informativa independent, www.canvidus.net, que anirem ampliant progressivament.

L'article 12, Regularització, del decret 259/2003, de 21 de octubre, sobre requisits mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges i de la cèdula d'habitabilitat, fixa un calendari progressiu pel que s'estableix la obligatorietat de disposar de cèdula d'habitabilitat vàlida per a tot el parc d'habitatges de Catalunya.

Ahir va entrar en vigor el primer pas, de manera que tots els habitatges construïts abans de 1960 han de tenir cèdula d'habitabilitat, independentment de que calgui o no per a qualsevol altra gestió. L'objectiu d'aquesta mesura, que ha de culminar l'1 de gener de 2014 amb tot el parc d'habitatges amb cèdula d'habitabilitat vàlida, és regularitzar el conjunt dels habitatges de Catalunya assegurant uns mínims d'habitabilitat, també per als habitatges que no són objecte de venda, lloguer o alteracions en els contractes de subministraments. En efecte, fins ahir a qualsevol habitatge, per antiga que fos, tan sols se li exigia la cèdula d'habitabilitat si es produïen canvis en la seva titularitat, però mai si això no succeïa.

D'aquesta manera es pretén que la cèdula d'habitabilitat vagi adquirint un caràcter universal en el parc d'habitatges de Catalunya.