En data 29 de maig de 2008 s'ha publicat al DOGC l'anunci d'informació pública de l'Avantprojecte de decret sobre les condicions d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat. Aquesta és la versió íntegra. Tingueu en compte que aquest Avantprojecte de decret no és en vigor, i pot sofrir alteracions importants durant la seva tramitació parlamentària. La norma vigent actualment és el decret 259/2003.
Per a qüestions generals en referència a la cèdula, podeu consultar les preguntes més freqüents. Si necessiteu una cèdula, el tràmit és molt senzill, nosaltres ens encarreguem de tot. Només cal que contacteu amb nosaltres.
La Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya determina, en el seu article 137, la competència exclusiva de la Generalitat en matèria d'habitatge. Entre les competències específiques d'aquesta matèria està, entre d'altres, la de regular les qüestions relatives a la inspecció i control sobre la qualitat de la construcció, innovació tecnològica i sostenibilitat aplicable als habitatges, la seva conservació i manteniment i, particularment, la regulació relativa a la seva habitabilitat.
En el marc del desenvolupament de l'Estatut d'autonomia, el 28 de desembre de 2007 es va aprovar la Llei 18/2007 del dret a l'habitatge, la disposició addicional desena de la qual determina que el Govern ha d'actualitzar i adaptar el Decret de condicions d'habitabilitat a les exigències d'aquesta llei pel que fa als criteris de qualitat i als continguts de la cèdula d'habitabilitat. Amb l'aprovació de l'esmentada Llei es desplega un nou marc d'exigències respecte els criteris de qualitat i habitabilitat que han de complir els habitatges a Catalunya, el que fa necessària una revisió del fins ara vigent Decret 259/2003, de 21 d'octubre, sobre requisits mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges i de la cèdula d'habitabilitat.
Amb la finalitat de desenvolupar l'esmentada Llei, aquest Decret s'estructura seguint una sistemàtica similar a la del Decret que es deroga, a fi de facilitar el més possible la seva assimilació per part dels operadors que l'han d'aplicar. El present Decret, desenvolupa aquells preceptes de la Llei que ho requereixen, reiterant alguns extrems del seu contingut quan es considera d'interès, però tenint en compte que en molts casos el desenvolupament resulta innecessari atès el grau de detall amb que la Llei del dret a l'habitatge regula determinades matèries.
El Capítol primer es centra en el desenvolupament de les Disposicions Generals, amb la definició del seu objecte que és, per una part, definir les condicions d'habitabilitat dels habitatges, distingint els nivells d'exigència segons que siguin de nova construcció o preexistents i, per altre part, regular la cèdula d'habitabilitat, com a instrument mitjançant el qual s'efectua la comprovació del compliment d'aquests requisits. Aquest Capítol primer fa especial referència a la necessària coordinació amb el planejament urbanístic, a fi que en la seva tramitació es pugui comprovar de manera efectiva la idoneïtat dels paràmetres que en el procés edificatori afectaran a la tipologia dels habitatges, en ordre a obtenir la millor racionalitat distributiva i mediambiental dels mateixos. Així mateix es concreta en aquest Capítol l'estàndard de superfície per persona en els habitatges, i el seu llindar màxim d'ocupació, conceptes que han de contribuir a la lluita contra una utilització anòmala dels habitatges com és la seva sobreocupació.
El Capítol segon està dedicat a la regulació de la cèdula d'habitabilitat, establint la seva obligatorietat per a tots els habitatges de Catalunya d'acord amb el que preveu el Decret. Això es pot sintetitzar en la necessitat de què disposin de cèdula els habitatges nous i assimilats abans de la seva ocupació, mentre que per a la resta de casos -és a dir, els habitatges usats- només caldrà que en disposin quan es procedeixi a la transmissió o la cessió de l'ús de l'habitatge, i quan l'administració així ho requereixi de manera motivada. Sens perjudici d'això, es tingui o no la cèdula d'habitabilitat vigent, tots els habitatges han de mantenir sempre com a mínim les condicions d'habitabilitat per les que se'ls va concedir la mateixa, en compliment del deure de conservació i rehabilitació que correspon als propietaris.
Així mateix aquest Capítol Segon efectua una precisió en el sentit d'establir que en els supòsits d'exoneració de l'obligació de presentar la cèdula que s'estableix a l'article 132.a. de la Llei del Dret a l'habitatge, els informes que han d'emetre els tècnics competents s'han de referir a les condicions habitabilitat dels habitatges, i no pas a aspectes relatius a la legalitat urbanística que, per resultar també d'obligat compliment per a la concessió de la cèdula, s'hauran d'acreditar mitjançant certificat de l'ajuntament on s'ubiqui la finca que es pretén transmetre. Aquest Capítol està dedicat també al procediment d'atorgament de la cèdula d'habitabilitat, amb incidència en la possibilitat de què els ajuntaments que hagin subscrit el corresponent conveni de delegació amb el Departament de la Generalitat competent en matèria d'habitatge puguin atorgar la cèdula d'habitabilitat que, en els casos de primera ocupació, podrà venir implícita per mitjà d'un altre document amb l'atorgament de la llicència urbanística de primera ocupació, quan així ho determini l'ajuntament.
Les condicions d'habitabilitat dels habitatges, per tractar-se de qüestions eminentment tècniques, es regulen en els dos Annexes específics del Decret, el primer dedicat als habitatges de nova construcció i els que resultin de la reconversió d'un edifici existent o d'obres de gran rehabilitació, i el segon dedicat a les condicions d'habitabilitat en els habitatges preexistents al Decret.
Pel que fa al primer dels Annexes, cal destacar el seu objectiu d'adaptar el model d'habitatge que sorgeix de les normatives vigents a la realitat de les llars actuals. Si bé el fins ara vigent Decret 259/2003 ja declarava l'objectiu d'adaptar la tipologia dels habitatges mitjançant fórmules més flexibles que les tradicionals, en el present Decret es dona un pas endavant en aquest sentit introduint, entre d'altres novetats, el foment de tipologies flexibles i adaptables a diferents formes d'habitar, l'ús universal de l'habitatge per part dels col·lectius amb dificultats de mobilitat temporal o permanent, o el foment de l'eficiència energètica dels habitatges. En aquest sentit, l'apartat primer d'aquest Annex 1 es destina a les definicions d'aquells conceptes que es poden considerar novedosos o necessaris per la correcta comprensió del que es regula. L'apartat segon es refereix a les condicions generals d'habitabilitat, podent-se destacar la seva voluntat de relacionar el dret de disposar d'un habitatge digne amb el paràmetre de la superfície desitjable per que aquesta condició es pugui complir. Així mateix es concreten les condicions relatives a accessibilitat, flexibilitat, sostenibilitat i estalvi energètic, que en la nova Llei del Dret a l'Habitatge es configuren com a requisits de qualitat del parc immobiliari. L'apartat tercer de l'Annex 1 es refereix a les condicions d'habitabilitat de l'habitatge, i estableix les prestacions que n'ha d'oferir per tal de garantir condicions de confort i qualitat de vida. Com elements diferencials més significatius respecte a les normatives existents es pot destacar la potenciació de la flexibilitat i la indiferenciació espaial de les peces de l'habitatge, en particular de les habitacions d'ús individual, la llibertat en la compartimentació, la garantia d'accessibilitat, el reconeixement de dotacions necessàries com l'emmagatzematge o el rentat de roba, i el foment dels espais intermedis amb l'exterior. Per últim, l'apartat quart d'aquest Annex 1 es refereix a les condicions d'habitabilitat dels edificis de nova construcció amb habitatges, recollint el conjunt de prestacions que han d'oferir, essencialment, en aspectes relatius a accessibilitat o dotacions al servei de la comunitat.
El segon dels Annexes regula les condicions d'habitabilitat que han de tenir els habitatges preexistents a l'entrada en vigor d'aquest decret, amb escasses modificacions respecte a la normativa anterior -ateses les limitacions que comporta reglamentar sobre el parc d'habitatge existent- que tenen el doble objectiu d'adequar-les en alguns extrems a la realitat dels habitatges ja construits, i de permetre una adaptació gradual a les exigències de qualitat de la societat.
Per tot això, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Medi Ambient i Habitatge i d'acord amb el Govern,
Decreto
El present Decret regula les condicions d'habitabilitat que han de tenir els habitatges en el territori de Catalunya, i la cèdula d'habitabilitat.
Aquest Decret s'aplica a tot tipus d'habitatge, segons resulta definit a l'article 3a) de la Llei del Dret a l'habitatge, tingui o no protecció oficial.
Els habitatges de nova construcció i els que resultin d'obres de gran rehabilitació, o de la reconversió d'edificació existent han de complir com a mínim les condicions d'habitabilitat resultants de l'Annex 1 d'aquest Decret.
Els habitatges preexistents a l'entrada en vigor d'aquest decret han de complir com a mínim les condicions d'habitabilitat resultants de l'Annex 2 d'aquest Decret.
1.- El Planejament urbanístic ha d'ésser coherent amb les determinacions d'aquest Decret, de conformitat amb el previst a la Llei del Dret a l'Habitatge. A aquests efectes, els instruments d'ordenació urbanística que afectin l'ús residencial hauran de vetllar perquè els models d'ordenació edificatòria que contemplin permetin el compliment de les determinacions sobre habitabilitat del present Decret, especialment en allò relatiu a la idoneïtat dels paràmetres que afectin a la definició tipològica dels habitatges, i a la seva racionalitat distributiva i mediambiental.
Els instruments de planejament urbanístic inclouran en la seva memòria social un apartat específic en el que es justifiqui el compliment del previst al paràgraf anterior. Simultàniament a la informació pública del planejament, caldrà sol·licitar l'informe previst a article 21 de la Llei del Dret a l'habitatge.
2.- Les ordenances edificatòries municipals hauran de respectar les determinacions d'aquest Decret, sens perjudici que puguin contenir normes de qualitat més exigents que les normes d'habitabilitat contingudes en el mateix.
Amb caràcter previ a l'atorgament de les llicencies urbanístiques de construcció i d'edificació de nova planta, i les d'ampliació, reforma, modificació o rehabilitació d'habitatges o edificis amb habitatges previstes a l'article 179 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, els ens locals han de comprovar que els projectes presentats compleixen amb les determinacions sobre habitabilitat contingudes a la Llei del Dret a l'Habitatge i a aquest Decret. En cas que existeixi conflicte d'interpretació sobre la concessió de la llicència urbanística per raons estrictament relatives a les condicions d'habitabilitat, correspondrà al Departament de la Generalitat competent en matèria d'habitatge decidir al respecte del compliment de les esmentades condicions.
Els municipis que per manca de serveis tècnics ho demanin podran ser assistits en la realització d'aquest control pel Consell comarcal corresponent a la seva demarcació o per altres administracions d'àmbit territorial superior, sense perjudici que puguin sol·licitar d'altres col·laboracions.
1.- Als projectes d'habitatges de nova construcció, resultants de gran rehabilitació, de reconversió d'edificació existent o els que hagin sofert modificacions en la superfície o alterin les condicions d'habitabilitat s'ha de fer constar, per a cada habitatge, la superfície útil i el nombre de peces i espais que conté.
Als plànols del projecte se n'han d'indicar les peces i espais, que han de complir les condicions d'habitabilitat previstes, les quals es classifiquen com a estar (E), menjador (M), cuina (C), habitació (H), cambra higiènica (CH), espai destinat a l'emmagatzematge personal (EP), espai destinat a l'emmagatzematge general (EG), espais intermedis amb l'exterior (EI) i altres peces, o espais interiors, que no siguin passadissos o distribuïdors (AP).
Els plànols del projecte hauran de definir aquells elements que, segons el criteri de flexibilitat contemplat en aquest Decret, siguin susceptibles de ser o no efectivament executats. En el mateix sentit, la memòria del projecte haurà de justificar la viabilitat dels criteris de flexibilitat emprats.
2.- La Generalitat, els ajuntaments i els col·legis d'arquitectes podran establir un procediment, mitjançant la subscripció del corresponent conveni, per tal que els visats dels col·legis d'arquitectes acreditin les condicions d'habitabilitat dels projectes d'habitatges referits en l'apartat anterior.
De conformitat amb el previst a la Llei del Dret a l'Habitatge, la sobreocupació constitueix una utilització anòmala dels habitatges i un incompliment de la funció social de la propietat. A fi de determinar l'existència dels supòsits de sobreocupació que es preveuen en els articles 5 i 41 en relació amb l'article 3 e) de l'esmentada Llei, es fixa un estàndard mínim de superfície per persona en els habitatges segons el qual correspongui a cada ocupant la superfície mínima que resulta de l'aplicació dels paràmetres següents:
S= Superfície útil mínima en m2.
NPP= Nombre de persones del programa.
| S | NPP |
|---|---|
| 20 | 2 |
| 30 | 3 |
| 40 | 4 |
| 48 | 5 |
| 56 | 6 |
| 64 | 7 |
| 72 | 8 |
| 80 | 9 |
| 8+8n | N |
Aquest estàndard mínim de superfície per persona, posat en relació amb la superfície útil de cada habitatge, determina el seu llindar màxim d'ocupació, i l'incompliment tindrà els efectes que se'n deriven de la Llei del Dret a l'habitatge. Se n'exceptuen les unitats de convivència vinculades per llaços de parentiu, si l'excés d'ocupació no comporta incompliments manifestos de les condicions exigibles de salubritat i higiene ni genera problemes greus de convivència amb l'entorn. Als efectes d'aquest Decret s'entendrà que existeix parentiu entre els cònjuges, les persones lligades per relació de consanguinitat i afinitat, i aquelles que compleixin les condicions previstes a la Llei d'unions estables de parella.
Tal com preveu l'article 6 de la Llei del Dret a l'Habitatge, tots els ciutadans podran exigir davant els òrgans administratius i davant la jurisdicció contenciosa administrativa el compliment de les determinacions contingudes en aquest Decret.
La cèdula d'habitabilitat és el document específic pel que s'acredita que un habitatge compleix les condicions de qualitat previstes en la Llei del dret a l'habitatge i aquest Decret, així com les exigències de la normativa urbanística i que, per tant, és apte per a ésser destinat a residència humana.
1.- Tots els habitatges han de disposar de cèdula d'habitabilitat de conformitat amb aquest Decret. Aquesta cèdula tindrà una vigència de 15 anys.
2.- Els habitatges de nova construcció, els que resultin d'obres de gran rehabilitació, de la reconversió d'edificació existent o els que hagin sofert modificacions en la superfície o alterin les condicions d'habitabilitat, han de disposar de cèdula prèviament a la seva ocupació.
3.- En la resta de supòsits, els habitatges hauran de disposar de cèdula en el moment en que es produeixi la seva transmissió de conformitat amb el que es preveu al paràgraf següent.
4.- Tal com es preveu a l'article 26. 2 de la Llei del dret a l'habitatge caldrà lliurar la cèdula d'habitabilitat en qualsevol transmissió entre vius, lloguer o cessió d'ús, incloses les derivades de segones i successives transmissions.
5.- En el supòsit d'exoneració de l'obligació de presentar la cèdula que s'estableix a l'article 132.a. de la Llei del Dret a l'habitatge, l'informe emès per un tècnic competent, que estarà visat pel Col·legi respectiu, haurà d'acreditar que l'habitatge pot obtenir la cèdula d'habitabilitat, quant al compliment de les condicions d'habitabilitat previstes en aquest Decret, després de l'execució de les obres de rehabilitació. Així mateix, els transmitents hauran de lliurar certificat vigent de l'ajuntament al que correspongui la finca en el que s'acrediti que l'ús d'habitatge està autoritzat d'acord amb el planejament urbanístic, i que l'estat actual de la finca no incompleix la normativa urbanística ni aquesta està sotmesa a cap expedient de disciplina urbanística.
Els adquirents dels habitatges hauran de finalitzar les obres que l'informe tècnic determini i sol·licitar la cèdula d'habitabilitat en el termini màxim de tres anys des de la data d'adquisició de l'habitatge, i en tot cas abans de tornar a transmetre'l per qualsevol dels títols previstos en l'apartat 4 d'aquest article. Aquest compromís s'haurà d'acceptar expressament per part dels adquirents en l'escriptura pública, i es farà constar per nota marginal en el Registre de la Propietat, que podrà ser cancel·lada mitjançant la presentació de la cèdula d'habitabilitat un cop obtinguda.
Els notaris trametran amb periodicitat mensual al Departament de la Generalitat competent en matèria d'habitatge una relació amb les dades bàsiques dels actes de transmissió d'habitatges en què s'hagi produït l'exoneració de l'obligació de presentar la cèdula prevista a l'article 132.a. de la Llei del Dret a l'habitatge.
6.- La qualificació definitiva dels habitatges promoguts sota qualsevol règim de protecció publica substitueix la cèdula d'habitabilitat en el cas de primera ocupació durant un període de 15 anys. Un cop transcorregut aquest període des de l'expedició de la qualificació definitiva, quan es produeixi la transmissió de l'habitatge amb protecció oficial caldrà que el transmitent obtingui la cèdula d'habitabilitat de segona o successives ocupacions, per tal de lliurar-la a l'adquirent de conformitat amb el previst a l'apartat 4 d'aquest article.
7.- Tal com preveu l'article 26.3 de la Llei del Dret a l'Habitatge, les empreses subministradores d'energia elèctrica, aigua, gas, telecomunicacions i altres serveis exigiran la cèdula d'habitabilitat vigent als usuaris finals perquè aquests puguin contractar els serveis, i n'hauran d'incorporar una còpia al seu expedient de contractació. En el cas d'habitatges amb protecció oficial destinats a primera ocupació s'incorporarà copia de la qualificació definitiva.
8.- Sens perjudici del previst a l'apartat 2 d'aquest article, també caldrà que es disposi de cèdula d'habitabilitat vigent en tots aquells casos en que així es requereixi expressament i de manera motivada al titular de l'habitatge per part del Departament de la Generalitat competent en matèria d'habitatge.
9.- Els habitatges nous que hagin obtingut la cèdula d'habitabilitat d'acord amb el nivell que exigeix aquest Decret han de reunir sempre, com a mínim, els requisits establerts per a aquest nivell per obtenir les successives cèdules que se sol·licitin.
La cèdula especificarà la superfície útil de l'habitatge i les peces que el componen en el moment de la seva emissió sens perjudici que, atenent als criteris de flexibilitat previstos en aquest Decret, encara no estiguin efectivament compartimentades totes les peces que puguin independitzar-se de conformitat amb la llicència d'obres.
1.- La cèdula d'habitabilitat es concedirà als habitatges que compleixin les condicions establertes en aquest Decret, i es denegarà en cas contrari.
2.- La cèdula d'habitabilitat és atorgada pel Departament de la Generalitat competent en matèria d'habitatge, a través dels seus Serveis corresponents. També podrà ser atorgada pels ajuntaments quan s'hagi produït la delegació al seu favor de conformitat amb el previst a l'article 26.5 de la Llei del Dret a l'Habitatge. Per tal que es pugui dur a terme aquesta delegació, caldrà subscriure el pertinent conveni entre el Departament de la Generalitat competent en matèria d'habitatge i cada ajuntament interessat. Aquests convenis seran publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en el Butlletí Oficial de la Província corresponent.
1.- Procediment d'atorgament de les cèdules de primera ocupació per habitatges de nova construcció i els que resultin d'obres de gran rehabilitació o de la reconversió d'edificació existent.
1.1.- La cèdula d'habitabilitat de primera ocupació es sol·licitarà mitjançant l'imprès o el suport telemàtic establert.
1.2.- Quan la cèdula es tramiti davant dels Serveis corresponents del Departament de la Generalitat competent en matèria d'habitatge, i es disposi de llicència de primera ocupació concedida per l'ajuntament corresponent, caldrà acreditar-la i presentar un duplicat del certificat final d'obres i habitabilitat, degudament visat pel col·legi professional corresponent.
En el cas que no es disposi de llicència de primera ocupació, caldrà acreditar la documentació següent:
a) Llicència d'obres o document equivalent.
b) Original del certificat final d'obra i d'habitabilitat signat pel personal tècnic competent i visat pel col·legi professional respectiu, en el qual s'expressi que l'habitatge té el nivell d'habitabilitat exigit per aquest Decret. En el cas que aquest certificat no s'aporti, els Serveis del Departament de la Generalitat competent en matèria d'habitatge podran, excepcionalment, certificar l'habitabilitat, sempre que concorrin circumstàncies justificades que així ho aconsellin.
c) Original del certificat de compliment del Programa de control de qualitat.
d) Sol·licitud de la Llicència municipal de primera ocupació.
1.3.- En aquells casos en què s'hagi subscrit el conveni de delegació previst a l'article 26.5 de la Llei del Dret a l'Habitatge, la cèdula de primera ocupació en habitatges de nova construcció i els que resultin d'obres de gran rehabilitació, o de la reconversió d'edificació existent es tramitarà i atorgarà pels ajuntaments respectius.
De conformitat amb el previst a l'article 27 de la Llei del Dret a l'Habitatge, l'atorgament de la llicència urbanística de primera ocupació podrà portar implícit l'atorgament, per mitjà d'un altre document, de la cèdula d'habitabilitat. Si existeix conflicte entre la llicència urbanística de primera ocupació i la cèdula d'habitabilitat per raons relatives a les condicions d'habitabilitat, la resolució correspon als Serveis de la demarcació territorial del Departament de la Generalitat competent en matèria d'habitatge.
2.- Procediment d'atorgament de les cèdules per segona i successives ocupacions.
2.1. La cèdula d'habitabilitat per segona i successives ocupacions es sol·licitarà mitjançant l'imprès o el suport telemàtic establert.
2.2.- La cèdula per segona o successives ocupacions s'atorgarà pels Serveis corresponents del departament de la Generalitat competent en matèria d'habitatge, excepte quan s'hagi subscrit el corresponent conveni de delegació, de conformitat amb allò previst a l'article 26.5 de la Llei del Dret a l'Habitatge, supòsit en què la cèdula es tramitarà i atorgarà per l'Ajuntament corresponent.
2.3.- En els dos supòsits previstos en l'apartat anterior, per sol·licitar la cèdula caldrà presentar un certificat d'habitabilitat subscrit per tècnic competent i visat pel col·legi respectiu, en el qual s'expressi que l'habitatge té les condicions d'habitabilitat exigides per aquest Decret.
1.- Els ajuntaments que s'acullin, mitjançant el pertinent conveni, a la delegació prevista a l'article 26.5 de la Llei del dret a l'habitatge, hauran de mantenir comunicació continua per via telemàtica amb el Departament de la Generalitat competent en matèria d'habitatge per tal que aquest pugui disposar d'informació actualitzada sobre l'estat de tramitació de les cèdules, a fi de mantenir el seguiment de la qualitat del parc d'habitatges de Catalunya. Aquesta informació tindrà el contingut que es prevegi en el model establert.
2.- Així mateix, els ajuntaments que hagin signat el conveni de delegació per a la concessió de la cèdula, mantindran el corresponent arxiu amb el contingut íntegre dels expedients d'atorgament i denegacions de cèdules d'habitabilitat. Sens perjudici d'això, mensualment remetran al Departament de la Generalitat competent en matèria d'habitatge, preferentment en suport informàtic, copia dels expedients finalitzats.
1.- El termini per atorgar la cèdula d'habitabilitat serà d'un mes des de la data de recepció en el registre de la sol·licitud amb la documentació completa.
2.- En el supòsit que no s'hagi dictat resolució expressa en el termini fixat en l'apartat anterior, s'entendrà atorgada la cèdula d'habitabilitat per silenci administratiu.
3.- En cap cas no es poden considerar adquirides per silenci administratiu facultats que contravinguin la Llei del dret a l'Habitatge, la normativa urbanística o aquest Decret.
1.- La tramitació de la cèdula d'habitabilitat es podrà suspendre per les causes previstes en la Llei del Dret a l'Habitatge i en la legislació urbanística.
2.- La denegació de la cèdula d'habitabilitat als habitatges que no compleixin les condicions d'habitabilitat que estableix aquest Decret ha de contenir la motivació de les raons que fonamenten la decisió.
3.- De conformitat amb l'article 26.5 de La Llei del dret a l'habitatge, es denegarà la cèdula d'habitabilitat als habitatges que no compleixin amb la normativa urbanística o que estiguin en edificis que no la compleixen, encara que hagi prescrit l'acció de l'administració urbanística pel restabliment de la de la realitat física alterada. Tampoc no es podrà atorgar la cèdula quan l'habitatge pel qual es demana estigui afectat per acords de suspensió d'actes d'edificació i ús del sòl i altres mesures de protecció a la legalitat que adoptin els òrgans competents d'acord amb la legislació urbanística.
1.- De conformitat amb allò establert a l'article 26.6 de la Llei del Dret a l'Habitatge, la pèrdua de les condicions mínimes d'habitabilitat previstes per aquella i per aquest Decret, podrà determinar la revocació de la cèdula d'habitabilitat, per mitjà d'un expedient contradictori, d'acord amb el que estableix la normativa de procediment administratiu. Podrà revocar la cèdula el Departament de la Generalitat competent en matèria d'habitatge o, en els casos en què s'hagi subscrit el corresponent conveni de delegació, l'ajuntament que la va concedir. En aquest últim cas, l'ens local posarà en coneixement del Departament de la Generalitat competent en matèria d'habitatge l'expedient de revocació.
2.- El Departament de la Generalitat competent en matèria d'habitatge, els ajuntaments i altres administracions competents podran procedir a la inspecció dels habitatges per tal de comprovar les seves condicions d'habitabilitat, de conformitat amb el previst a l'article 108 de la Llei del Dret a l'Habitatge. Quan, per a aquesta finalitat, l'administració competent necessiti entrar en l'habitatge, s'estarà a allò previst a l'apartat tercer de l'article 96 de la Llei de l'Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
3.- La revocació de la cèdula es pot dur a terme sens perjudici de les mesures dirigides a la conservació i la rehabilitació de l'immoble i del règim sancionador que siguin aplicables.
De conformitat amb les funcions d'assessorament que la Llei del Dret a l'Habitatge preveu pel Consell de Qualitat, Sostenibilitat i Innovació, aquest òrgan consultiu emetrà informe a petició dels òrgans competents per a l'atorgament de la cèdula d'habitabilitat en relació a les discrepàncies que puguin aparèixer quant a la interpretació i compliment de les previsions tècniques contingudes en el present Decret.
El Departament de la Generalitat competent en matèria d'habitatge disposarà d'un Registre on constaran les cèdules atorgades a Catalunya.
El Registre de cèdules emetrà certificats on consti si els habitatges disposen de cèdula d'habitabilitat i, en cas afirmatiu, del seu contingut. L'accés a les dades del Registre i l'emissió de les certificacions es farà de conformitat amb el procediment establert per la llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Els ajuntaments que s'acullin a la delegació prevista a l'article 26.5 de la Llei del dret a l'habitatge també podran emetre certificacions sobre les cèdules corresponents als habitatges del seu terme municipal, de conformitat amb el previst al paràgraf anterior.
El document de la cèdula d'habitabilitat tant en els casos en que sigui lliurada per l'Administració de la Generalitat de Catalunya, com en els casos en què es lliuri pels ajuntaments amb competència delegada, haurà d'ajustar-se al contingut del model que s'estableix a l'Annex 3 d'aquest Decret.
Primera.- Mesures per potenciar els espais intermedis dels habitatges amb l'exterior
1.- El Departament de la Generalitat competent en matèria d'habitatge ha d'impulsar les actuacions necessàries per tal de potenciar la implantació dels espais intermedis dels habitatges amb l'exterior previstos en aquest Decret. A aquest efectes, en coordinació amb el Departament de la Generalitat competent en matèria d'urbanisme, es procedirà a l'elaboració i aprovació de les disposicions normatives que resultin adients a fi què les esmentades superfícies dels espais en relació amb l'exterior no es comptabilitzin com edificabilitat quan la seva superfície no superi el 15% de la superfície útil interior de l'habitatge. En el cas que aquests espais superin aquest percentatge, l'escreix de superfície s'haurà de comptabilitzar com a sostre edificable.
2.- En aquells casos en què el projecte d'obres reculli la implantació d'espais intermedis amb l'exterior que, de conformitat amb el previst a l'apartat anterior, no computin com a sostre edificable, s'haurà de justificar específicament en la memòria dels projectes la seva eficàcia cara a la millora del control tèrmic i acústic, i de l'estalvi energètic dels habitatges.
Segona.- Obres de manteniment, millora o reforç estructural motivat per l'existència de patologies.
A efectes de determinar les condicions d'habitabilitat aplicables en els supòsits d'intervenció general en edificis amb habitatges que consisteixin en obres de manteniment, millora o reforç estructural motivat per l'existència de patologies, al finalitzar les esmentades obres els habitatges preexistents hauran de tenir, com a mínim, les condicions d'habitabilitat indicades en l'Annex 2.
Primera
Les condicions d'habitabilitat mínimes exigibles als habitatges pels quals s'hagi sol·licitat la llicència d'obres abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret, són les que estableix el Decret 259/2003, de 21 d'octubre, sobre requisits mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges i de la cèdula d'habitabilitat. En aquests supòsits, el procediment per a l'atorgament de la cèdula es regeix pel que disposa el present Decret.
Segona
Les cèdules d'habitabilitat obtingudes amb anterioritat a aquest decret mantindran la seva validesa durant el termini previst a la normativa vigent en el moment en que es van concedir. Per les successives renovacions de la cèdula, s'aplicarà el previst en el present decret.
Tercera
Les sol·licituds de cèdula d'habitabilitat presentades amb anterioritat a entrada en vigor d'aquest decret, es resoldran de conformitat amb el Decret 259/2003, de 21 d'octubre, sobre requisits mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges i de la cèdula d'habitabilitat.
Quarta
La determinació continguda en l'article 3 d'aquest Decret relativa a que el Planejament urbanístic i les Ordenances d'edificació s'hauran d'adequar a les determinacions d'aquest Decret, s'aplicarà a tot el planejament urbanístic que s'aprovi inicialment a partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret.
Cinquena
Les cèdules d'habitabilidad obtingudes amb anterioritat a l'11 d'agost de 1984 només podran ser renovades si s'acredita que les entitats per les que es demana tenien la condició d'habitatge de conformitat amb la legislació que els hi era d'aplicació en el moment de concessió de la cèdula, i si compleixen les condicions d'habitabilitat de l'Annex 2 d'aquest Decret. En el cas que no puguin demostrar la seva condició d'habitatge segons ha estat exposat anteriorment, caldrà que acreditin l'obtenció del corresponent canvi d'ús urbanístic -si s'escau- per a l'entitat de què es tracti, i el compliment per a la mateixa de les condicions d'habitabilitat de l'Annex 1, apartats 1, 2 i 3 d'aquest Decret.
Sisena
Els expedients de concessió de cèdules d'habitabilitat que estiguin en tràmit a la data de l'entrada en vigor dels convenis per a la delegació als ajuntaments prevista a l'article 26.5 de la Llei del Dret a l'Habitatge, seran resolts pels Serveis del Departament de la Generalitat competent en matèria d'habitatge.
A partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret queda derogat el Decret 259/2003, de 21 d'octubre, sobre requisits mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges i de la cèdula d'habitabilitat, llevat del que estableixen les disposicions transitòries primera, segona i tercera.
Es manté la vigència de l'Ordre PTO/377/2003, de 9 de setembre, sobre l'adaptació a l'ús de sistemes telemàtics del procediment d'atorgament de la cèdula d'habitabilitat, en tot allò que no s'hi oposi al contingut d'aquest Decret.
Aquest Decret entrarà en vigor al cap de tres mesos de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Als efectes del previst en aquest Annex s'entén com:
Habitatge practicable o adaptable: l'habitatge que, sense ajustar-se a tots els requeriments de l'habitatge adaptat, permet el desplaçament de forma autònoma en el seu interior a persones amb mobilitat reduïda.
Habitatge flexible: l'habitatge que, projectat originàriament amb la seva distribució completa i que compleix les condicions d'habitabilitat vigents, resta obert a que la compartimentació dels espais es realitzi posteriorment d'acord amb les necessitats canviants dels seus ocupants. Això no obstant, aquest habitatge conté un equipament obligatori mínim de caràcter fix consistent en la dotació mínima de l'equip de cuina i les cambres higièniques, de conformitat amb el projecte tècnic.
Espais intermedis amb l'exterior: Són espais intermedis de l'habitatge amb l'exterior aquells que, situats fora de l'envolvent tèrmica de la superfície habitable interior i que no disposin de calefacció ni refrigeració, puguin oferir una resposta versàtil i eficaç davant dels condicionaments tèrmics, acústics, y de millora de les possibilitats d'estalvi energètic de l'habitatge en les diferents estacions climàtiques i orientacions.
Habitacions: Peces independitzables, no destinades a cambra sanitària ni a espais d'ús comú, que reuneixen les condicions previstes en aquest Decret.
Dotació higiènica obligatòria: Es el conjunt d'aparells higiènics que correspon a un habitatge segons el nombre d'habitacions previstes. De l'esmentada dotació hauran de ser practicables a efectes de l'accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda una dutxa / banyera; un inodor i un rentamans.
Longitud de façana: la que resulta de mesurar la línia recta que uneix els punts extrems de la porció de façana que limita l'habitatge.
Perímetre de façana: la que resulta de la suma de les longituds de cada una de les façanes que donin a un espai obert, pati d'illa de cases o pati de parcel·la.
Superfície útil interior: És aquella superfície compresa dins del perímetre definit per la cara interna dels tancaments de cada espai habitable. Del còmput de superfície útil quedarà exclosa la superfície ocupada pels tancaments interiors de l'habitatge, siguin fixes o mòbils, pels elements estructurals i per les canalitzacions o conductes amb secció horitzontal superior a 0.01 m2, així com les superfícies d'aquelles zones amb una alçada lliure inferior a 1,90 m. i les superfícies de terrasses i altres elements exteriors. Quan l'habitatge es desenvolupi en més d'una planta, la superfície ocupada per l'escala es comptabilitzarà com a superfície útil.
Llums directes: En les peces principals, menjador-estar i habitacions, qualsevol punt de la seva obertura obligatòria a l'exterior ha de tenir la visió, dintre d'un angle de 90 graus la bisectriu del qual sigui perpendicular a la façana, d'un segment horitzontal de 3 m. situat paral·lelament a la façana a una distància de 3m.
Terrassa coberta o porxo: Espai que té una obertura que dona directament a l'aire lliure amb una superfície de l'obertura, en alçada, no inferior a la superfície en planta.
2.1.- Habitabilitat i ocupació
Tot habitatge ha de ser apte per a l'ocupació de dues persones, i ha de constar, com a mínim, d'un estar-menjador, una cambra higiènica, un equip de cuina, un equip de rentat de roba, preveure una solució per l'assecat natural de la roba, i tenir una superfície útil no inferior a 40 m2.
2.2.- Accessibilitat
1.-Tots els edificis plurifamiliars hauran de disposar d'un itinerari practicable per accedir a cadascun dels habitatges i als espais comunitaris al servei de l'habitatge.
2.-Tots els habitatges hauran de ser, com a mínim, practicables.
2.3.- Sostenibilitat i estalvi energètic
Els habitatges hauran de ser concebuts atenent l'aprofitament de les condicions naturals del clima. En particular, disposaran d'elements arquitectònics que, tenint en compte la relació interior-exterior, proporcionin una resposta sostenible als requeriments climàtics; i la seva concepció i compartimentació haurà de garantir la ventilació transversal natural provocada per la disposició de façanes i/o patis de ventilació. En el cas d'habitatges de superfície inferior a 50 m2 útils, i aquells que es trobin situats en parcel·les de dimensions o geometries que no permetin la disposició de façanes susceptibles de provocar la ventilació transversal ni patis de ventilació, s'admetrà la ventilació forçada natural, mecànica o híbrida destinada específicament a aquesta funció.
2.4.- Compartimentació i flexibilitat
1.- La compartimentació dels espais que composen l'habitatge serà lliure, amb la única limitació que els espais destinats a les habitacions podran independitzar-se i els destinats a cambres higièniques seran sempre recintes independents.
2.-Cap dependència de l'habitatge no pot servir d'accés obligat a qualsevol local que no sigui d'ús exclusiu del mateix habitatge.
3.- Les cambres higièniques no podran servir de pas obligat a la resta de peces que integrin l'habitatge.
4.- Els habitatges podran ser concebuts atenent a criteris de flexibilitat i perfectibilitat en tot allò relatiu a aquelles divisions internes previstes, que no tinguin cap funció estructural i que no modifiquin la independència de les cambres higièniques ni la dotació mínima de les cuines.
3.1.- Alçada mínima habitable
L'alçada lliure entre el paviment acabat i el sostre serà com a mínim de 2,50 m. En el cas de cambres higièniques, cuines, i espais de circulació, aquesta alçada no serà inferior a 2,20 m.
3.2.- Façana mínima
1.- Tot habitatge disposarà com a mínim d'una façana oberta a l'espai lliure exterior a l'edifici, definit com a tal en el planejament corresponent, sigui aquest públic o privat. Aquesta façana oferirà ventilació i il·luminació com a mínim a un dels espais de la zona d'ús comú de l'habitatge, que no podrà ser exclusivament la cuina quan aquesta sigui segregada.
2.- El perímetre de façana exigible als habitatges (L) es determinarà en funció de la seva superfície útil (S), i no podrà ser inferior a la relació S/9 mesurada en metres lineals.
3.- En l'habitatge desenvolupat en diferents nivells es comptabilitzaran els perímetres de façana de cada nivell en els que el forjat limiti amb la respectiva façana.
3.3.- Accessibilitat
1.- Els habitatges seran practicables havent de complir les següents condicions:
1.a.- Que en els espais d'ús comú i habitacions, es pugui inscriure un cercle d'un metre vint centímetres (1,20 m.) de diàmetre, lliure de l'afectació del gir de les portes.
1.b.- Que es garanteixi l'accés als aparells que integrin la dotació mínima higiènica (dutxa/banyera, wàter i rentamans) de forma que permetin la inscripció, entre 0 i 0,70 m. d'alçada, d'un cercle d'un metre vint centímetres (1,20 m.) de diàmetre, lliure de l'afectació del gir de les portes, així com un apropament lateral al wàter, dutxa o banyera i frontal del rentamans de 0,80 m. com a mínim.
1.c.-Que la porta d'accés a l'habitatge i les dels espais practicables tinguin una amplada mínima de 0,80 m. i una alçada lliure mínima de 2,00 m.
1.d.-Que els espais destinats a la circulació tinguin una amplada mínima d'un metre (1 m.), i permetin la inscripció d'un cercle d'un metre vint centímetres (1,20m.) en les zones d'accés als espais practicables. En escales interiors d'un mateix habitatge aquesta dimensió mínima serà de 0,90 m.
2.- En els habitatges que es desenvolupin en dues o més plantes o semiplantes hauran de ser practicables, com a mínim, l'accés, una cambra higiènica, la cuina i una zona d'ús comú o habitació.
3.- En els habitatges de tres o més habitacions, una d'elles podrà no tenir la condició de practicable.
4.- Les portes d'accés als espais interns de l'habitatge que no siguin practicables o adaptats han de tenir una amplada lliure mínima de pas de 0.70m. i una alçada lliure mínima de 2,00 m.
3.4.- Espais d'ús comú
1.- La superfície mínima del conjunt d'espais que integren la zona d'ús en comú -estar (E), menjador (M), cuina (C)- es determina en funció del nombre de habitacions de conformitat amb el quadre següent:
| Núm. d'habitacions | 1 | 2 | 3 | 4 o més |
|---|---|---|---|---|
| Superfície EMC | 20 m2 | 24 m2 | 28 m2 | 32 m2 |
2.- Quan la cuina sigui segregada, la seva superfície mínima vindrà determinada en funció del nombre d'habitacions d'acord al següent quadre:
| Núm. d'habitacions | 1 | 2 o més |
|---|---|---|
| Superfície EMC | 5 m2 | 6 m2 |
3.- El conjunt del EMC podrà constituir una peça única.
4.- El conjunt del EMC haurà d'admetre entre paraments la inscripció d'un cercle de diàmetre 3,00 m. essent el contacte amb la façana d'un ample mínim de 2,00 m., sense que s'admetin estrangulaments en planta inferiors a 1,50 m. L'estrangulament mínim en planta de l'estar-menjador, amb cuina segregada, serà d'1,40 m. i s'haurà de poder inscriure un cercle de diàmetre 2,70 x 2,70 m.
5.- La cuina haurà d'admetre la inscripció entre paraments, d'un cercle de diàmetre de 2,40 m. quan tingui equipament fix en paraments oposats, i de 1,80 m. si compta amb equipament fix en un únic parament o en dos contigus.
3.5.- Habitacions
1.- Les superfícies útils de les habitacions es determinen d'acord al quadre següent:
| Núm. d'habitacions | 1 | 2 | 3 | 4 o més |
|---|---|---|---|---|
| Superfície H1 | 10 m2 | 10 m2 | 10 m2 | 10 m2 |
| Superfície H2 | -- | 10 m2 | 8 m2 | 8 m2 |
| Superfície H3 | -- | -- | 8 m2 | 8 m2 |
| Superfície H4 | -- | -- | -- | 8 m2 |
Això no obstant les habitacions podran reduir fins a un 10 % la seva superfície útil, sempre que aquesta reducció es compensi en un increment de superfície igual en la resta d'habitacions d'ús individual del propi habitatge.
2.- Les habitacions amb superfície igual o superior a 9 m2 hauran d'admetre la inscripció d'un cercle de 2,60 m. de diàmetre i la resta de 1,90 m.
3.6.- Ventilació i il·luminació
1.- Les peces principals, espais d'ús comú i habitacions, tindran il·luminació natural directa des de l'exterior mitjançant una obertura d'una superfície no inferior a 1/8 de la seva superfície útil. Aquesta il·luminació també podrà fer-se a través de terrasses, porxos, galeries o espais intermedis amb l'exterior. Les superfícies mínimes obligatòries de les obertures estaran situades entre 0,80 i 2,00 m. d'alçària sobre el paviment interior.
2.- Els espais intermedis tindran la consideració d'espais exteriors.
3.7.- Espais per a l'emmagatzematge
1.- Tot habitatge disposarà de superfície destinada a l'emmagatzematge personal i general, d'acord al següent quadre:
| Núm. d'habitacions | 1 | 2 | 3 | 4 o més |
|---|---|---|---|---|
| Emmagatzematge personal | 1,00 m2 | 2,00 m2 | 3,00 m2 | 3,00 m2 |
| Emmagatzematge general | 0,70 m2 | 0,70 m2 | 0,70 m2 | 0,70 m2 |
| Total emmagatzematge | 1,70 m2 | 2,70 m2 | 3,70 m2 | 3,70 m2 |
2.- Per tal que una superfície tingui la condició d'espai destinat a l'emmagatzematge personal, haurà de disposar d'unes dimensions no inferiors a 0,55 m. de fons, una amplada de 0,50 m., i una alçada de 2,00 m.
3.- Per que una superfície tingui la condició d'espai destinat a l'emmagatzematge general, haurà de disposar d'unes dimensions no inferiors a 0,30 m. de fons, una amplada de 0,40 m., i una alçada de 2,00 m.
4.- Els espais destinats a l'emmagatzematge es podran situar fora de les habitacions, i les seves superfícies es comptabilitzaran amb independència de les superfícies dels espais on s'ubiquin.
3.8.- Cambres higièniques
1.-Tot habitatge disposarà com a mínim una dotació d'aparells destinats a la higiene d'acord amb el quadre següent:
| Núm. d'habitacions | 1 | 2 | 3 o més |
|---|---|---|---|
| Wàter | 1 | 1 | 2 |
| Rentamans | 1 | 1 | 2 |
| Plat de dutxa / banyera | 1 | 1 | 1 |
2. Les superfícies mínimes de les cambres higièniques serà la que es determina en el quadre següent:
| Núm. d'habitacions | 1 o 2 | 3 o més |
|---|---|---|
| Primera cambra higiènica | 4 m2 | 4 m2 |
| Segona cambra higiènica | 2 m2 |
3.- El conjunt de peces destinades a cambres higièniques hauran de contenir la totalitat dels aparells higiènics de l'habitatge. La seva distribució haurà de permetre que la dotació higiènica mínima sigui practicable per a persones amb disminució física.
3.9.- Espai per rentar la roba
1.- Tot habitatge de dos o més habitacions disposarà d'un espai específic destinat al rentat de la roba, d'una superfície mínima de 1,40 m2, i haurà de comptar amb ventilació a l'exterior mitjançant una obertura o ventilació forçada natural, mecànica o híbrida.
2.- Aquest espai podrà integrar-se a la zona de cuina o a les cambres higièniques de l'habitatge. En aquest cas la superfície mínima d'aquestes peces s'incrementarà en un metre quadrat.
3.10.- Estenedor.
1.- En tot habitatge s'haurà de preveure una solució per l'assecat natural de la roba.
2.- L'espai destinat específicament a assecat natural ha d'obrir-se a l'exterior, estar ventilat i protegit de vistes des de l'espai públic, i no haurà d'interferir en les llums directes de cap obertura necessària per a la il·luminació o ventilació exigides per les diferents peces principals de l'habitatge.
3.- Es podran disposar de patis destinats específicament a estendre la roba sempre que les seves dimensions permetin inscriure un cercle d'1,80 m. i que garanteixin la ventilació mitjançant l'aportació inferior d'aire exterior.
4.- De forma exclusiva o complementària als espais anteriors, es podrà disposar d'espais per a estenedors col·lectius, coberts o descoberts, protegits de vistes des de l'espai públic.
3.11.- Espais intermedis amb l'exterior
1.- Les característiques dimensionals i constructives dels espais intermedis amb l'exterior s'hauran de justificar a partir de la seva eficàcia vers a l'estalvi energètic, i el control tèrmic i acústic de l'habitatge.
2.- Hauran de disposar d'una superfície vidrada que no podrà ser inferior al 60% de la seva superfície de façana, ni la superfície de il·luminació i ventilació inferior a la suma de las superfícies de il·luminació i ventilació de les estances que a ell obrin.
3.12.- Dotació/ equip
1.- Tot habitatge haurà de disposar d'un equip higiènic que estigui format, com a mínim, per un rentamans, un wàter i una dutxa. Aquests aparells restaran inclosos en les cambres higièniques, que disposaran de ventilació directe en façana a espai públic, patis o bé a través d'un conducte en el qual s'activi mecànicament la ventilació. Si aquest és vertical, la ventilació pot ser activada estàticament.
2.- Tot habitatge haurà de tenir instal·lat un equip de cuina que estigui format, com a mínim, per una aigüera, un aparell de cocció, i haurà de disposar d'un sistema específic d'extracció mecànica sobre l'aparell de cocció, amb un conducte individual que permeti l'extracció fins a la coberta.
3.- Tot habitatge haurà de tenir instal·lat o admetre directament la instal·lació d'un equip de rentat de roba, amb pressa d'electricitat i d'aigua freda i calenta.
4.- Tot habitatge ha de disposar d'un porter electrònic o sistema similar que faciliti, si s'escau, l'entrada i permeti la comunicació interactiva des de l'accés a l'edifici amb qualsevol habitatge.
4.1.- Accés i espais comuns de circulació
1.- L'accés a l'habitatge s'ha de fer a través d'un espai d'ús públic, d'un espai comú o d'un espai annex al mateix habitatge al qual es tingui accés de la mateixa manera.
2.- A partir de la porta d'accés a l'edifici es disposarà d'un espai lliure en el que pugui inscriure's un cercle d'1,50 m. no afectat pel gir de la porta d'entrada.
3.- Els espais comuns situats davant de la porta de l'ascensor hauran de permetre la inscripció d'un cercle d'1,50 m.
4.2.- Escales
1.- El nombre, dimensions, ventilació i característiques de les escales s'haurà de correspondre amb la regulació específica de seguretat en cas d'incendis i seguretat d'utilització que determina la normativa vigent.
2.- Tot el recorregut d'accés a l'habitatge des del carrer i altres zones de l'edifici ha de tenir un sistema d'il·luminació artificial instal·lat, de manera que quan s'hi transiti pugui quedar il·luminat.
4.3.- Ascensors
1.- Els edificis d'habitatges requeriran d'ascensor sempre que aquest sigui imprescindible per convertir en practicables els itineraris des de l'exterior de l'edifici a l'accés a cadascun dels habitatges.
2.- Els edificis d'habitatges han de disposar de dos ascensors quan es superi el servei a vint-i-quatre habitatges o més, per sobre o per sota de la planta d'accés.
4.4.- Patis de ventilació
1.- En el cas que el pati estigui cobert per una claraboia, ha de tenir una sortida d'aire en el seu coronament amb una superfície igual o superior al 50% de la seva superfície en planta.
2.- Els patis de ventilació als que ventilin peces principals, banys o cuines, no podran ventilar aparcaments col·lectius ni locals amb activitats industrials o sorolloses.
4.5.- Dotacions comunitàries
A partir de vuit habitatges els edificis comptaran amb un magatzem, accessible des de l'exterior o zones comunes, d'una superfície mínima de 3 m2 i una alçada no inferior a 2,20 m. Aquesta superfície s'incrementarà en 0,20 m2 cada nou habitatge que excedeixi d'aquell nombre. Aquest magatzem disposarà de desguàs, punt de llum i pressa d'aigua.
4.6.- Alçada mínima construïda
L'alçada lliure entre forjats serà com a mínim de 2,70 m.
1.- Composició
Tot habitatge preexistent ha d'estar compost com a mínim per una sala, una cambra higiènica, un equip de cuina, i ha de permetre la instal·lació directe d'un equip de rentat de roba.
2.- Accés
2.1.- L'accés a l'habitatge s'ha de fer a través d'un espai públic, d'un espai comú o d'un espai annex al mateix habitatge, al qual es tingui accés de la mateixa manera.
2.2.- Accés de l'habitatge és la porta que comunica l'habitatge amb el seu exterior. Aquest accés no pot servir d'accés obligat a qualsevol local que no sigui d'ús exclusiu del mateix habitatge o comunitari.
2.3.- Els espais d'accés de l'edifici que el conté han de tenir un sistema elèctric d'il·luminació de manera que quan s'hi transiti quedin il·luminats.
3.- Construcció
La construcció que conforma o afecta l'habitatge ha de:
a) Ser sòlida.
b) Evitar que traspuï humitat.
c) Ser estanca a les aigües pluvials.
d) Evitar la inundació de l'habitatge.
e) El sòl trepitjable tant de l'habitatge com del seu accés ha d'estar completament pavimentat, no ser polsegós i no implicar perill a les persones. On hi hagi un desnivell superior a 0,60 m. s'haurà de disposar d'elements protectors o baranes resistents als cops.
4.- Superfície útil
4.1.- La superfície útil mínima dels habitatges preexistents a l'entrada en vigor d'aquest Decret és de 20 m2.
La superfície útil interior és la compresa dins del perímetre definit per la cara interna dels tancaments de cada espai habitable. Del còmput de superfície útil quedarà exclosa la superfície ocupada pels tancaments interiors de l'habitatge, siguin fixes o mòbils, pels elements estructurals i per les canalitzacions o conductes amb secció horitzontal superior a 0.01 m2, així com les superfícies d'aquelles zones amb una alçada lliure inferior a 1,90 m. i les superfícies de terrasses i altres elements exteriors.
4.2.- Excepcionalment s'admeten habitatges amb una superfície útil mínima de entre 15 m2 i 20 m2 que hagin estat construits amb llicència d'obres sol·licitada abans de l'1 de febrer de 1984 i que disposin de cèdula d'habitabilitat vigent obtinguda abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret. Aquesta cèdula caducarà en el moment en que es produeixi, per qualsevol títol, la transmissió de la propietat o de la possessió d'aquests habitatges, i no podran tornar a obtenir cèdula d'habitabilitat.
5.- Alçada
5.1.- L'alçada lliure sobre la superfície útil de cadascuna de les peces principals, que son la sala i les habitacions, ha de tenir com a mínim un valor mitjà de 2,20 m. En el cas de cambres higièniques, cuines, distribuïdors i rebedors aquesta alçada ha de ser com a mínim de 2,10 m.
5.2.- Si el sostre està format per biguetes i revoltons l'alçada es mesurarà sempre des de sota bigueta fins el paviment acabat. Amb aquest tipus de sostre, en la sala i habitacions els 2,20m. requerits podran minorar-se en un 2%.
6.- Peces
6.1.- La sala és un espai d'ús comú que haurà de disposar d'una superfície útil no inferior a 10 m2, sense cap estrangulament en planta inferior a 1,40 m., admetre la inscripció d'un quadrat que mesuri 2,40 x 2,40 m. i no contenir cap aparell higiènic. Si conté l'equip de cuina la superfície útil mínima serà de 14 m2.
La sala haurà de disposar d'una obertura en façana a espai públic, pati d'illa o pati de parcel·la, directe o a través d'una galeria, de manera que entre 0,80 m. i 2,00 m. d'alçària tingui com a mínim una superfície de 0,80 m2. i no podrà ferse, en cap cas, a través de la sala la ventilació obligatòria de cap altre peça. Si l'obertura és a pati de parcel·la, aquest no tindrà una superfície en planta inferior a 4 m2.
6.2.- Les habitacions hauran de tenir una superfície útil no inferior a 5 m2 i admetre la inscripció d'un quadrat que mesuri en planta 1,80 x 1,80 m. S'hauran de poder independitzar i no podran contenir cap wàter, safareig o abocador, ni l'equip obligatori de cuina o de rentat de roba.
Les habitacions hauran de disposar d'una obertura en façana a espai públic, pati d'illa o pati de parcel·la, directa o a través d'una galeria, de manera que entre 0,80 m. i 2,00 m. d'alçària tinguin, com a mínim, una superfície de 0,40 m2.
6.3.- La galeria és la peça que té un finestral que dóna directament a l'aire lliure amb una superfície en alçada no inferior a la superfície en planta de la mateixa galeria.
6.4.- Una obertura és una porta o finestra practicable. La superfície d'una obertura és la del seu pas obert o de la seva superfície translúcida.
7.- Equip
L'equip mínim del qual ha d'estar dotat un habitatge per a que sigui habitable ha de complir els requisits següents:
7.1.- Tenir una instal·lació d'aigua freda i calenta que:
a) Estigui en bon estat.
b) Com a mínim serveixi a la pica de la cuina, a un lavabo i a una dutxa o banyera.
c) Si el subministrament és per captació pròpia o per aforament, que disposi d'un dipòsit de reserva de 200 litres.
d) Permeti un consum seguit de 50 litres d'aigua a una temperatura de 40 graus i amb un cabal de 10 litres per minut.
7.2.- Disposar d'un sistema d'evacuació d'aigües residuals de manera que:
a) Estigui en bon estat.
b) Connecti amb tot l'equip que el requereixi.
c) Tots els desguassos tinguin un dispositiu sifònic.
d) Si en el seu entorn hi ha una xarxa pública de clavegueres, que connecti amb aquesta, i si no n'hi ha, que les aigües brutes no s'aboquin a l'exterior si no es depuren prèviament.
7.3.- Si l'habitatge està situat en un nucli urbà, o té la possibilitat d'estar connectat a una xarxa exterior de subministrament d'energia elèctrica amb condicions econòmiques similars a les d'un habitatge situat al nucli urbà, ha de disposar d'una instal·lació interior de manera que:
a) Tingui un punt de llum amb interruptor independent a cada peça.
b) Tingui un endoll per a cada aparell d'equip obligatori.
c) Tingui dos endolls a la sala i a la cuina, i un a les habitacions. En cas de que la sala contingui l'equip de cuina, ha de disposar com a mínim de 4 endolls.
d) No impliqui un risc per a les persones ni pertorbacions en el normal funcionament d'altres instal·lacions.
7.4.- Disposar d'un equip higiènic, entès per aquells aparells higiènics que, amb la corresponent dotació d'aigua corrent i desguàs estan destinats a la higiene i l'evacuació del cos humà, de manera que:
a) Estigui format com a mínim per un lavabo, un wàter i una dutxa en bon estat.
b) El wàter ha d'estar inclòs en una cambra higiènica independitzable.
c) La dutxa ha de tenir impermeabilitzat el seu sòl i els seus paraments fins a una alçada de 2,10 m.
d) La cambra higiènica tingui una ventilació a l'aire lliure directa o a través d'un conducte en el qual s'activi mecànicament la ventilació. Si el conducte és vertical, la ventilació pot ser activada estàticament.
7.5.- Tenir instal·lat un equip de cuina de manera que:
a) Estigui format com a mínim per una pica i un aparell de cocció elèctric o a gas.
b) Estigui en una mateixa peça.
c) La peça on estigui inclòs no contingui cap aparell de l'equip higiènic.
d) La peça on estigui inclòs tingui una ventilació a l'aire lliure directa o a través d'un conducte en el qual s'activi mecànicament la ventilació. Si el conducte és vertical, la ventilació pot ser activada estàticament.
7.6.- Tenir instal·lat o admetre directament la instal·lació d'un equip de rentat de roba de manera que en l'espai previst hi hagi, com a mínim, una presa d'aigua freda, un desguàs i una presa de corrent.
8.- Elements de protecció de l'habitatge
Els desnivells superiors a 0,60 m. han d'estar protegits per elements protectors o baranes resistents als cops.
(per desenvolupar)
(per desenvolupar)
Cedula Habitabilitat.NET | Cedula Habitabilidad.NET. Copyright © 2006-08. Mapa.